dissabte, 1 d’octubre del 2016

15 anys de la "Bassa natural" (la revolta capelladina contra el cacics municipals)


Avui fa 15 anys d'una efemèrides que va passar a la història de Capellades: l'ocupació (acampada) del llit de La Bassa de Capellades per part d'una colla de jovent.
Motiu? La Bassa estava seca i l'Ajuntament la volia reconvertir en una espècie de piscina per així tenir-la plena tot l'any (i de retruc amagar per sempre l'estat de l'aqüífer Carme-Capellades).

En aquells moments tenia una gran il·lusió en que "guanyariem" tot i veure-ho molt "pelut".
"Anava" amb els de la "Bassa natural".
Ara, estic conveçut que ho tenim perdut.
I no pas per la gent. Si no pels fets
Grans empreses que cometen il·legalitats que tenen com a conseqüència el trencament de les deus que abasteixen la Bassa, només per robar un recurs natural públic com l'aigua en benefici propi, queden totalment impunes, i després encara els donen la concessió de l'aigua que han aconseguit fraudulentament. Per "descollonar-se".

Per molt que plogui (depèn de la "bondat divina"), i per molt que frenin la sobreexplotació (cosa que dubto), la Bassa NO LA VEUREM MAI MÉS PLENA... cal que ens ho posem al cap.

"Ja ho dius tu això" m'han dit algun cop.
Contentíssim estaria d'equivocar-me, però el temps ho dirà... i veureu com acabarem tenint raó (dic "acabarem" perquè no sóc pas jo sol qui ho diu).
I em cou, i em sap molt de greu.

El que més "em fot" però, és que més d'un es deu estar "fotent un fart de riure" perquè al final, si volguéssim tornar a tenir la Bassa plena, haurem de fer una piscina tal com volien imposar fa 15 anys.
Ah!! i un altre que es deu estar "descollonant" és l'empresa que ens va robar el nostre futur i la nostra personalitat.

Diuen que "els pobles tenen els què es mereixen"... tant "burros" hem sigut perquè en passi això?


dissabte, 23 de maig del 2015

4 preguntes per decidir el vot


En la seva publicació d'avui, el diari ARA fa que ens plantegem 4 preguntes per decidir quin hauria de ser el nostre vot a les eleccions municipals de demà.


Fent doncs aquest exercici, i essent com és jornada de reflexió, doncs "reflexionem" i em constesto aquestes 4 preguntes aplicades al meu municipi, Capellades.

1.- Qui ha de ser l'alcalde del meu poble?
Algú que em doni confiança, que sigui intel·ligent, que sigui respectat, i sobretot que sigui honest i amb la "paciència d'un àngel".
De tots els candidats que es presenten aquest any, només n'hi ha un que per mi compleix tots els requisits.

2.- Sempre ha estat a favor de la independència de Catalunya?
Aquesta pregunta l'he "adaptada" una mica, perquè els que no hi donen suport, o l'hi donen depèn "d'on bufa el vent", o amb "subterfugis", queden descartats d'entrada.
Els nouvinguts o "conversos", per molt benvinguts que siguin a la causa, no compleixen per mi el requisits necessaris per ser alcalde de Capellades.
En aquesta pregunta només hi ha dos candidats que la compleixen, però només un hi té mà esquerra.

3.- Cal mantenir o corregir el rumb de l'Ajuntament?
(Aquesta també l'he "adaptada") És una evidència irrefutable que cal corregir el rumb de Capellades. S'han perdut 4 anys perquè no s'ha "fotut ni brot" al municipi, i ja no per fer coses noves (la conjuntura econòmica entenc que no ho permetia), si no per mantenir les que ja tenim: carrers fets una porqueria de bruts i de forats, llums que no cremen o van quan volen, cotxes que aparquen allà on els hi sembla bé, en fi, la llista podria ser llarga.
Així doncs, queda descartat el que governava fins ara, perquè a més es pensa que els vilatans som ingenus o tontos: ara és l'hora d'arreglar carrers, o d'asfaltar polígons? perquè venen eleccions?
De tots els candidats, només un, té l'experiència per fer el canvi de rumb, i perquè ara és el moment de fer-lo.

4.- Estic satisfet amb el meu partit de sempre o vull canviar?
Aquesta pregunta és de difícil resposta, perquè en un poble com el meu, tot i que els partits poden tenir alguna importància (per mi cap), jo diria que hi tenen més a veure les persones.
Aleshores valoro què "em diuen" o aporten els candidats des d'un punt de vista sempre polític, mai personal (com a persones no puc ni vull valorar-les, perquè només les conec pel que han fet públicament).
Només puc considerar-ne 3, perquè els demés no sé qui són i no els he vist mai en ma vida enlloc ni fent res per Capellades.
Així doncs, aquests 3 què em diuen?
Un que va estudiar per ser polític, que sempre ha fet de polític, que s'ha guanyat les garrofes fent de polític, i que aparentment només pot i sap dedicar-se a la política, la veritat és que no em garanteix gran cosa, ans al contrari. I més quan durant molts anys ha tingut ocasió de governar i ho ha fet "sense pena ni glòria".
Un altre és un xicot jove, que l'únic "mèrit" que li puc reconèixer és que amb els seus companys organitzen unes "festes populars" al marge de les "festes oficials", i que tenen una certa activitat social a la vila, però que quan han tingut ocasió d'entrar a govern per iniciar el canvi que preconitzen, han preferit deixar que governessin "els de sempre" i quedar-se "tranquilament" a l'oposició.
I finalment, l'últim que queda no és el més "guapo", això segur, i de professió mestre, el que ja em dona una certa garantia de professionalitat i de vocació de servei. És el que té més experiència en política, tot i que només ha pogut governar una vegada, amb una resultat amb "disparitat d'opinions", però que sense cap mena de dubte va establir les bases de "coses" que han acabat inaugurant d'altres. Encapçala un equip de gent diversa que em fa l'efecte que poden fer un bon servei a Capellades perquè ara és el moment si se'ls hi dona l'oportunitat.

En fi, estic reflexionant per poder decidir conseqüentment el meu vot final, tot i que si us haig de ser sincers: no em feia falta cap "reflexió".


dilluns, 10 de novembre del 2014

No cal que demanin disculpes. Ja és tard.



Aquest Suso de Toro ho "clava" en el seu article publicat a les 8 del vespre del dia 9 de novembre de 2014.

http://www.eldiario.es/zonacritica/legalidad-dentro-realidad_6_322727742.html

Només faria un comentari: no cal que ningú demani disculpes pel tracte que han donat, donen i donaran als catalans. Per mi no cal. Ja no serviria absolutament per a res.
Som nosaltres que els hem d'estar agraits per tot el que ens han fet, per tot el que ens han insultat, per tot el que ens han menyspreat, per tractar-nos com a beneits, tontos i imbècils.

Gràcies a ells el nostre poble (autòctons i nouvinguts) s'ha unit com feia molts segles que no s'havia vist, i gràcies a la seva supèrbia i fatxenderia constant finalment vencerem.

Vèncer és una cosa que fa masses anys, segles, que els catalans no podem percebre com a poble, i serà gràcies a ells que aquesta vegada ho aconseguirem pacíficament i democràtica (cosa que encara els "cou més").

Com diuen que va dir en Gandhi: primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'insulten, i aleshores ja has guanyat.
Ja falta molt poc, tot i que sóc conscient que encara les "hem de passar més putes".
Però la fita bé s'ho val.