Fa uns quants dies vàrem rebre a casa un anònim. Un full de paper blanc, doblegat pel mig, manuscrit, signat per un/a tal J.F.M. Com que no sabem qui és ho considerem un anònim. No hi ha amenaces, ni insults, ni res de tot això. Senzillament es tracta d'una persona "tímida" (?), que no s'atreveix a comentar-nos personalment el que ens diu en el paperot.
Escrivim aquestes quatre ratlles a tall de contestació, perquè considerem que no ho ha fet amb mala fe (suposem), i perquè creiem que té part de raó (només part) en el que diu. En resum es queixa perquè fa temps que no escrivim cartes als diaris. Ens pregunta : que no teniu res per escriure ara que tot és perfecte ? La paraula "perfecte" s'ha d'entendre com l'antònim de la mateixa, perquè després fa una llista de "coses" que considera que no van bé a Capellades, i que breument comentarem a continuació, perquè en això té raó, fa temps que no hi diem "la nostra".
Sobre el pou de la Bassa, fa molts anys que s'està "batallant" perquè es tapi, perquè mai s'hagués hagut de fer. Els de l'Ajuntament d'ara sembla que tenen molt clar que alguna cosa s'ha de fer, però renoi !! són "lents" a l'hora de prendre decisions, i com que "els de l'ACA diuen que ara no és el moment ...". En definitiva comença a ser una vergonya que la "desgràcia" més gran que ha sofert mai la Bassa (per culpa dels "altres"), encara estigui oberta impunement (per culpa dels "d'ara").
Sobre el tema de les "cargoles" de l'escola li hem de dir que no coneixem cap pare que se n'hagi queixat. El nivell educatiu el considerem bo (com sempre ha estat pel que sabem) i no depèn pas d'una cargola, sinó de les persones que hi treballen. Per altra part, sobre els nens que s'han quedat fora, i partint de la base que és una escola municipal de Capellades, caldria que ens féssim unes preguntes : dels nens que "s'han quedat fora", quants són de Capellades ? i dels que tenen plaça, quants n'hi ha que són de fora ? Si féssim la resta, potser encara sobrarien places.
Sobre si han tret o no un dia de Festa Major és un tema de la Comissió que l'organitza, i que suposem depèn directament del pressupost disponible per organitzar-la. Per nosaltres val més poca cosa de qualitat, que no pas molta de mediocre. S'ha d'anar molt en compte a criticar les coses d'entrada perquè "si ho saps fer millor posa-t'hi tu", i amb raó, perquè estar en una entitat, o comissió, o el que sigui, "organitzant coses", comporta dedicar-hi molt temps lliure, perquè en principi "t'agrada", i creus que fas un servei positiu al poble, i en definitiva "fas el que pots". Davant d'aquesta tasca, des de fora, l'única cosa que es pot fer és ajudar, ja sigui amb "feina" o amb idees, o esperar veure'n el resultat per opinar de com ha anat tot plegat, i sempre amb un caire positiu, intentar que en la propera se solucionin els problemes que hi hagi pogut haver.
Sobre la xemeneia de Cal Guasch s'han dit tantes coses ja, que només podem fer la següent reflexió "en veu alta" : d'entrada, una pila de totxos que tenen la nostra edat, més o menys, no ens semblen pas que siguin cap antiguitat, al menys nosaltres no ens hi considerem, ni molt menys; en segon lloc, els que més van "cridar" quan la van tirar a terra van tenir 6 anys l’alcaldia per fer el tant "cacarejat catàleg de patrimoni protegit" (o com se digui), i no van fer res. I a més, durant 25 anys d'Ajuntaments democràtics ningú ha fet res pel patrimoni històric de Capellades. Per nosaltres aquesta xemeneia feia tant lleig com ho faran les naus de l'empresa que s'hi posarà. No obstant, esperem i desitgem que els que hi ha ara elaboraran una ordenança que protegeixi el patrimoni que encara ens queda.
Sobre els bancs que "s'arrenquen" en els parcs i jardins, és un tema del vandalisme generalitzat inherent a la nostra societat. No és pas culpa dels que hi ha ara a l'Ajuntament. És un problema de la ignorància i la incultura del qui ho fa. Tampoc és culpa dels que hi havia abans, amb la diferencia, però, que abans quan passava era culpa dels "de la Bassa". La "solució" a aquest problema passa per la formació, per eradicar comportaments antisocials, per reinserir a la societat uns joves que es pensen que són més "homes" si fan el que fan.
Finalment, sobre si els "aparcaments són un desastre", val a dir que històricament han estat un desastre, perquè sembla que a Capellades hi hagi la cultura del "campi qui pugui" a l'hora d'aparcar el cotxe. Sembla que hi hagi la consigna "tonto qui aparqui bé". No podem anar per Capellades sense portar "el cotxe al cul", i renoi !! Capellades no és tant gran com per anar a tot arreu en cotxe. Personalment recolzem totalment la iniciativa de l'Ajuntament d’intentar posar ordre en el "caos" dels aparcaments, tot i que nosaltres no ho haguéssim fet tal com ells ho han fet, però tot són sistemes. En definitiva som els mateixos capelladins i forasters els que protestem, perquè per tot arreu hi ha cotxes mal aparcats que "molesten i fan nosa", però després protestem quan ens trobem una "multa" per mal aparcament, o perquè ve un guàrdia a dir-nos que traiem el cotxe mal aparcat ("només és un moment" es diu i després al cap d'una hora encara hi ha el cotxe allà mal posat). Realment som uns incongruents, i en el fons incívics.
Un tema que no es comenta en la llista de l'anònim són les escombraries, que n'hi ha per "sucar-hi pa". Però d'això, ja en parlarem un altre dia.
El que passa, benvolgut/da J.F.M. que no podem pretendre que els que hi ha ara, en un any, arreglin tot el que van fer malament els "altres" (ja m'entén) o que van deixar de fer per "atacar" altres situacions més "greus" (com el projecte d'impermeabilització de la Bassa, la "portada" d'antiavalots per desallotjar la gent de la Bassa, la denúncia als jutjats d'Igualada d'onze vilatans de Capellades, o el "enjuiciamiento" de quatre joves de Capellades, que pel simple fet de defensar la terra (en aquest cas l'aigua) s'han vist perseguits durant més de 3 anys).
Missatge directe per en/na J.F.M.: no es pensi vostè, ni ningú altre, que cada vegada que se'ns tiri un paperot a la bústia respondrem com ara. Si algú ens vol dir alguna cosa, tenim dues orelles cadascú per escoltar-lo.
Per acabar només felicitar als 4 joves, perquè al final s'ha fet justícia. Els inquisidors que van promoure la persecució i atac a aquests joves, a part de caure'ls la cara de vergonya, haurien de dimitir de tots els càrrecs públics.
