dimarts, 24 d’octubre del 2006

CAPELLADES vila insostenible

Oficialment encara és una vila, la qual cosa hauria de portar implícit, en la meva opinió, que manté una tradició, una personalitat, un "sky line" propi i inconfusible, un respecte pel passat, amb una visió del futur no destructiva i sostenible, amb una ambientalització de l'entorn, i un nivell de qualitat de vida en constant creixement.

Però res de tot això s'està donant a Capellades i és trist perquè s'està convertint en un poble vulgar, sense personalitat, massificat. La construcció de blocs de pisos a tort i a dret, ocupant espais verds o enrunant cases "tradicionals" del poble, només fa que vulgaritzar i mediocritzar una vila que acabarà essent una més "del montón", un poble lleig, gris, anodí, insignificant, un "poblot".


Algú em podria acusar de "sentimentalista", que el que he exposat no són arguments. Fins i tot se'm podria acusar d'anar contra el progrés (?) de Capellades, de voler evitar un creixement necessari (?) pel futur de la vila. Però hi ha diverses preguntes que caldria fer-nos : créixer per què ? de quina manera ? quin benefici en traurem la majoria de vilatans ? cal créixer ? volem créixer d'aquesta manera ?

Tal com s'està "creixent" és totalment insostenible i perjudicarà a tots el capelladins, perquè fer blocs de pisos vol dir que hi haurà més gent (uns a sobre dels altres), que pagaran impostos, però poca cosa més, i a sobre aquests impostos no seran suficients per pagar les "noves" necessitats que tindrà el poble, i que entre tots haurem de finançar (això vol dir més impostos i encarir els que ja hi ha). A canvi tots els ciutadans (tant els nous com els antics) tindrem més problemes : els carrers s'embrutaran més (hi haurà d'haver més gent que els netegi (cobrant)), es consumirà més aigua (acabarem bevent l'aigua del Ter-Llobregat, més cara i dolenta que la de l’aqüífer Carme-Capellades sobreexplotat), se n'haurà de reciclar més (la depuradora nova, que encara està per estrenar, quedarà petita), es recolliran més escombraries i s'haurà de pagar més diners per portar-les a l'abocador (es farà menys recollida selectiva per manca d'espai i previsió), s'hauran de llogar més "funcionaris municipals" (escombriaires, vigilants, tècnics, administratius) per atendre noves problemàtiques, haurem de fer més cues per la sanitat (que ningú esperi que augmenti el personal sanitari), hi haurà més cotxes per tot arreu (si ara tenim problemes, imagineu-vos quan vinguin els "nous" que també porten el seu cotxe), hi haurà més problemes de circulació (cotxes mal aparcats, al mig del carrer), hi haurà més problemes socials i de convivència (vindrà gent de tota mena, de bons i "no tant bons"), mancaran espais verds públics, hi haurà més massificació i més problemes a les escoles (la qual cosa pot comportar un descens del nivell educatiu), i així podríem anar fent una llarga llista. En definitiva Capellades està perdent i perdrà encara més qualitat de vida.

Algú s'atreveix a afirmar que tot això és progrés ? Jo dic rotundament que no.

Aquest desastre sembla que ja no té aturador, perquè tot allò que és "construïble" ja està "reservat" pels constructors de pisos, que han vist en Capellades la "terra promesa" on cap Ajuntament ha tingut ni vol tenir cap voluntat de posar fre a aquesta disbauxa.

El problema rau en la poca visió de futur de l'Ajuntament (tant dels que governen com els de l'oposició (que també van governar), i dels anteriors), i en un Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Capellades, aprovat a l'any 1986 (pensat ja per destruir Capellades), i que en ampliacions i modificacions posteriors han aconseguit crear la base legal per acabar de destruir i enrunar tot Capellades, i fer que sorgeixi un "nou" poble de blocs de pisos, amb molta gent, i amb molts problemes per tothom. A tall d'exemple : no hi ha cap impediment perquè s'enruni tot el nucli antic de Capellades i s'hi construeixin blocs de pisos de planta baixa i tres pisos (mireu sinó el que era el Centre parroquial, ara és un magnífic bloc de pisos), o que el passeig desaparegui tal com el coneixem i es creï una immensa renglera de blocs de pisos a banda i banda (mireu sinó el que era una magnífica casa senyorial al passeig al costat de la Residència d'Avis, ara també és un "magnífic" bloc de pisos, i pràcticament al davant, on hi havia cases "velles", ara també hi "creix" un altre "magnífic" bloc de pisos), o fins i tot, si algun constructor "emprenedor" comprés l’església al bisbat, la podria ensorrar tranquil·lament i fer-hi un altre bloc de pisos (no hi ha cap tipus de protecció especial a edificis concrets com podria ser un catàleg de patrimoni protegit).

Cal posar fre a aquest disbarat col·lectiu, suspenent de forma immediata totes les llicències d'obres, i començar a posar fil a l'agulla per un nou planejament urbanístic de Capellades, un cop s'ha vist i comprovat que l'actual no respecta res ni ningú. Un nou planejament urbanístic pensat per aconseguir que Capellades sigui una vila bella, amb un ambient agradable, on s’hi pugui passejar, respirar, divertir, estimar, "disfrutar", on el Medi Ambient, la qualitat de vida i les persones siguin la prioritat (no pas el totxo i el ciment), preservant i protegint allò que és més nostre, de tots els capelladins (independentment qui en sigui el propietari), perquè el poble és de tots, i tots en som responsables. Capellades ha d’esdevenir exemple de sostenibilitat o deixarà de ser.

Hi ha qui afirma (sense cap rubor ni vergonya) que això suposarà que molts propietaris (de cases o terrenys) perdran diners si no poden vendre la seva finca a una constructora que hi vol fer pisos, però ... es pot considerar just que l'enriquiment d'uns pocs perjudiqui una immensa majoria ? Això no és progrés, és senzillament perdre qualitat de vida, patrimoni, entorn, autoestima. Només cal preguntar al propietaris de la casa de Cal Victet, al costat del "flamant" nou bloc de pisos del costat de la Residència, quina "gràcia" els ha fet que els fessin aquell bloc de pisos, o als veïns del carrer d'Oló cantonada Pare Bernardí, i tants d’altres que s’hi han trobat, s’hi troben o ens hi podem trobar. A aquests veïns la qualitat de vida els ha disminuït, i a tots els capelladins també ens disminuirà.

Històricament Capellades ha sofert la desídia, passotisme i ofuscació dels seus governants (cal reconèixer que amb la connivència dels seus ciutadans) que ha comportat la desaparició de patrimoni important (ja sigui urbanístic, industrial, mediambiental, etc.). A tothom ens venen al cap exemples de desaparició de grans cases senyorials, com l’Hotel Capelló i d’altres, o no tan senyorials com les voltes de la plaça de l’esglesia (actualment una caixa), de patrimoni industrial, o de coses més senzilles com la potabilitat de l’aigua de la Font Cuitora (actualment tapada i substituïda per "aigua de l’aixeta" normal), o el vell bagant de la Bassa (destruït per ves a saber quina finalitat), o ... Tots aquests petits i "grans" detalls són els que ens donaven personalitat com a vila.

Cal dissenyar un nou futur per Capellades, on el progrés s'entengui com a més qualitat de vida i no més blocs de pisos i més gent, on hi hagi menys problemes i no més, on la personalitat de Capellades es reforci i no es perdi, on es protegeixi i enforteixi la història, i no s’oblidi, i en definitiva d’augmentar l’autoestima i orgull de ser capelladí i no pas perdre’s en la mediocritat i vulgaritat a la que estem abocats.

I això cal fer-ho ara, perquè demà ja és tard (potser ja ho és ara).

diumenge, 19 de febrer del 2006

La Font de la Carota d'Igualada

A mitjans de gener, l'Agència Catalana de l'Aigua va informar mitjançant el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 4553) que havia atorgat a l'empresa Tonipell, S.A. la concessió d'un aprofitament d'aigües subterrànies a derivar de la Font de la Carota, al terme municipal d'Igualada, amb un volum d'extracció anual de 3.000 m3. En principi no hi vaig donar més importància, si no fos pel fet que vaig pensar que "estava molt bé que algú d'Igualada aprofiti els propis recursos del municipi per no dependre de l'abastament de l'exterior".

Parlant de tot plegat amb un amic d'Igualada, em va comentar que hi ha una Font de la Carota situada sota del Passeig de les Cabres, concretament al carrer Sta. Anna. Segons ell era la font més entranyable, autèntica i bonica d'Igualada, i que a més de la pròpia font hi havia dos abeuradors pel bestiar. Em deia que "de fet, com que era al barri on vaig néixer, de petit sempre hi anàvem a fer el traguitxell. Però un bon dia, ja de jove, va aparèixer un cartell al costat de la font que hi deia "Agua no Potable".

Anys més tard el cartell va desaparèixer, i al passar-hi per davant vaig voler recordar la meva infantesa tot assadollant-me al rajolí. Sorpresa !! el cartell havia desaparegut perquè, igual que a la Font Cuitora de Capellades, havien endollat la font a la xarxa local, i aquella aigua tan fresqueta record de la meva infantesa, ara feia una ferum a clor que no t'hi podies atansar".
Els records del meu amic ens van fer preguntar si la Font de la Carota del Passeig de les Cabres i la que s'anuncia al D.O.G.C., eren la mateixa font.

En cas que no ho fossin, altres preguntes ens va venir al cap : aquella "aigua no potable" que sortia per la font i que un bon dia va "desapareixer", on va anar ? es va assecar la dèu ?, anava a parar al clavegueram ?, l'aprofitava algú ?. No ho sabíem.

Però en cas que sí fossin la mateixa font : pot una empresa privada "apropiar-se" d'una dèu que en el seu moment donava un servei públic al municipi d'Igualada ? era l'aigua de la Font de la Carota de titularitat pública o privada ? l'Ajuntament d'Igualada havia pensat aprofitar aquella aigua "no potable" per a usos municipals ? Com és que una empresa privada havia demanat l'ús privatiu d'una font teòricament pública ? Tampoc ho sabíem.

Tantes preguntes ens sobrepassaven. No teníem cap resposta. I quan més en parlàvem, més preguntes ens sorgien. La conversa va derivar, com sempre sol passar, parlant d'altres temes d'Igualada, de la comarca, de Catalunya, i del món. La veritat, no vàrem arreglar res, però habitualment en les converses disteses les coses es veuen molt "clares", com l'aigua de la Font de la Carota.