És difícil expressar en paraules la sorpresa, l'estupefacció, la ràbia, la ira, l'enuig, la indignació, la impotència, el desànim, el cansament, la tristesa, la pena, l'aflicció, el ressentiment, el condol, el dolor, la desil·lusió, la decepció, i molts d'altres sentiments que ens provoca qualsevol acte terrorista, però el que va succeir el dia 11 de març a Madrid, sobretot per les desventurades persones que van perdre la vida, pels ferits i per la família i amics de tots ells, és sense cap mena de dubte el súmmum de la perversitat, igual que ho va ser l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York.
Si qualsevol mort violenta és injustificable, les de Madrid són inadmissibles. Tot i que sens cap mena de dubte els responsables de la "massacre" són individus sense ànima ni escrúpols, ni amb moral o dignitat, que en definitiva són "bojos" que cal empresonar per vida, cal responsabilitzar-ne en part al Govern espanyol, per la seva ceguesa i tossuderia : els problemes s'han de resoldre també parlant-ne, dialogant, buscant solucions i punts de trobada, no pas exclusivament amb l'acció policíaca o militar. Quan aprendran els governs, encara que tinguin majoria absoluta, que s'ha d'escoltar al poble ?
Qualsevol augment de l'extremisme en un sentit en provoca immediatament un de totalment contraposat igual de fort com a mínim, i com més durs volen ser els uns, més s'hi tornen els altres per contrarestar-ho.
El nostre suport i ànim a la gent que ha patit i pateix aquesta barbàrie és inqüestionable, tenint present però, que el condol més solidari molt poc podrà alleugerir el profund dolor que els ha sotmès la inhumanitat terrorista.
Mai aprovarem, justificarem o tolerarem que la defensa de les idees i creences es basin en la imposició i la mort, faci qui ho faci.
Si qualsevol mort violenta és injustificable, les de Madrid són inadmissibles. Tot i que sens cap mena de dubte els responsables de la "massacre" són individus sense ànima ni escrúpols, ni amb moral o dignitat, que en definitiva són "bojos" que cal empresonar per vida, cal responsabilitzar-ne en part al Govern espanyol, per la seva ceguesa i tossuderia : els problemes s'han de resoldre també parlant-ne, dialogant, buscant solucions i punts de trobada, no pas exclusivament amb l'acció policíaca o militar. Quan aprendran els governs, encara que tinguin majoria absoluta, que s'ha d'escoltar al poble ?
Qualsevol augment de l'extremisme en un sentit en provoca immediatament un de totalment contraposat igual de fort com a mínim, i com més durs volen ser els uns, més s'hi tornen els altres per contrarestar-ho.
El nostre suport i ànim a la gent que ha patit i pateix aquesta barbàrie és inqüestionable, tenint present però, que el condol més solidari molt poc podrà alleugerir el profund dolor que els ha sotmès la inhumanitat terrorista.
Mai aprovarem, justificarem o tolerarem que la defensa de les idees i creences es basin en la imposició i la mort, faci qui ho faci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada