A mitjans de gener, l'Agència Catalana de l'Aigua va informar mitjançant el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 4553) que havia atorgat a l'empresa Tonipell, S.A. la concessió d'un aprofitament d'aigües subterrànies a derivar de la Font de la Carota, al terme municipal d'Igualada, amb un volum d'extracció anual de 3.000 m3. En principi no hi vaig donar més importància, si no fos pel fet que vaig pensar que "estava molt bé que algú d'Igualada aprofiti els propis recursos del municipi per no dependre de l'abastament de l'exterior".
Parlant de tot plegat amb un amic d'Igualada, em va comentar que hi ha una Font de la Carota situada sota del Passeig de les Cabres, concretament al carrer Sta. Anna. Segons ell era la font més entranyable, autèntica i bonica d'Igualada, i que a més de la pròpia font hi havia dos abeuradors pel bestiar. Em deia que "de fet, com que era al barri on vaig néixer, de petit sempre hi anàvem a fer el traguitxell. Però un bon dia, ja de jove, va aparèixer un cartell al costat de la font que hi deia "Agua no Potable".
Anys més tard el cartell va desaparèixer, i al passar-hi per davant vaig voler recordar la meva infantesa tot assadollant-me al rajolí. Sorpresa !! el cartell havia desaparegut perquè, igual que a la Font Cuitora de Capellades, havien endollat la font a la xarxa local, i aquella aigua tan fresqueta record de la meva infantesa, ara feia una ferum a clor que no t'hi podies atansar".
Anys més tard el cartell va desaparèixer, i al passar-hi per davant vaig voler recordar la meva infantesa tot assadollant-me al rajolí. Sorpresa !! el cartell havia desaparegut perquè, igual que a la Font Cuitora de Capellades, havien endollat la font a la xarxa local, i aquella aigua tan fresqueta record de la meva infantesa, ara feia una ferum a clor que no t'hi podies atansar".
Els records del meu amic ens van fer preguntar si la Font de la Carota del Passeig de les Cabres i la que s'anuncia al D.O.G.C., eren la mateixa font.
En cas que no ho fossin, altres preguntes ens va venir al cap : aquella "aigua no potable" que sortia per la font i que un bon dia va "desapareixer", on va anar ? es va assecar la dèu ?, anava a parar al clavegueram ?, l'aprofitava algú ?. No ho sabíem.
Però en cas que sí fossin la mateixa font : pot una empresa privada "apropiar-se" d'una dèu que en el seu moment donava un servei públic al municipi d'Igualada ? era l'aigua de la Font de la Carota de titularitat pública o privada ? l'Ajuntament d'Igualada havia pensat aprofitar aquella aigua "no potable" per a usos municipals ? Com és que una empresa privada havia demanat l'ús privatiu d'una font teòricament pública ? Tampoc ho sabíem.
Tantes preguntes ens sobrepassaven. No teníem cap resposta. I quan més en parlàvem, més preguntes ens sorgien. La conversa va derivar, com sempre sol passar, parlant d'altres temes d'Igualada, de la comarca, de Catalunya, i del món. La veritat, no vàrem arreglar res, però habitualment en les converses disteses les coses es veuen molt "clares", com l'aigua de la Font de la Carota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada